We Can Do It!

We Can Do It! (Nosaltres podem fer-ho! o simplement Podem fer-ho!) és un cartell estatunidenc de propaganda bèl·lica, creat el 1943 per J. Howard Miller per a l'empresa Westinghouse Electric com una imatge inspiradora per aixecar la moral dels treballadors durant la Segona Guerra Mundial. En un principi es va creure que l'autor s'havia inspirat en una imatge en blanc i negre de Geraldine Hoff, una treballadora d'una fàbrica de Michigan que havia aparegut en una notícia d'agències, tanmateix el 2011 el professor James J. Kimble,^[1]de la Universitat de Seton Hall, va identificar i va demostrar després d'una llarga recerca, que la veritable model del cèlebre cartell era Naomi Parker, treballadora de la base aeronaval d'Alameda.

El cartell va tenir una repercussió molt limitada durant la Segona Guerra Mundial però va ser redescobert durant els anys 80 i àmpliament reproduït en gran quantitat de formats.^[2] Des d'aquest moment se l'anomenà «We Can Do It!» o «Rosie the Riveter», per analogia amb aquesta altra figura icònica de la Segona Guerra Mundial.^[3][4] El cartell es va utilitzar en campanyes a favor del feminisme i d'altres qüestions polítiques durant els anys 80. També va aparèixer a la portada de la revista Smithsonian del 1994, en un segell del servei de Correus dels Estats Units el 1999, va ser utilitzar com a material electoral als Estats Units d'Amèrica el 2008 i va ser redissenyat per celebrar la presa de possessió de la primera dona primera ministra d'Austràlia. La imatge és una de les 10 més sol·licitades al Servei Nacional d'Arxius dels Estats Units.^[2]

Després del seu redescobriment, els que el veuen sovint assumeixen que la imatge es feia servir de forma habitual per a inspirar a les dones treballadores a unir-se a la indústria de la guerra. No obstant això, durant el conflicte l'exposició de la imatge es va restringir a les treballadores de la Westinghouse i només es va exhibir durant el febrer de 1943, no per atreure noves treballadores sinó per exhortar a les dones que ja estaven contractades a treballar més intensamentament.^[5] Des d'aleshores grups feministes, entre d'altres, han aprofitat l'actitud inspiradora del cartell per interpretar el missatge de moltes formes alternatives expressant apoderament, per a la promoció de diverses campanyes, per a la publicitat o la paròdia, entre d'altres.^[6][7]